Artteràpia:

L’artteràpia és un mètode terapèutic que permet al pacient expressar-se a través d’una obra artística i facilitar un canal de comunicació de les seves emocions. Durant el tractament, el pacient treballa mitjançant una o varies tècniques artístiques. Es basa en la idea que l’obra contribueix a la construcció d’un significat dels conflictes psíquics. A més, es centra de forma especial en la creativitat i en la possibilitat de plasmar un món intern en una obra i a través d’elles poder realitzar al que anomenen com procés terapèutic.

Hi ha diversos motius per recomanar un tractament d’artteràpia: creixement personal, trastorns emocionals, psíquics, addiccions, etc.  Així mateix, es persegueixen diferents objectius com facilitar que el pacient adquireixi una major consciència corporal o comuniqui problemàtiques que no sap verbalitzar.

L’artteràpia s’inclou en l’àmbit de les teràpies artístiques, una sèrie de varietats tècniques que utilitzen l’art com a mètode terapèutic i coincideixen en la utilització de l’art com a mètode de sanar les malalties mentals basant-se, en la majoria dels casos en un mètode auto exploratori de la pròpia personalitat.

Tècnica SandPlay ( caixa de sorra)

La caixa de sorra és una tècnica de tipus projectiu, que serveix per a treballar continguts d’una forma no estrictament verbal i no invasiva ni retraumatitzant. Facilita l’expressió, la narració i la integració de fets vitals difícils, permet representar un món real o de fantasia i trobar vies per a resignificar la pròpia història, d’una manera tranquila i acompanyada, amb l’ajuda del terapeuta. Es treballa amb el símbol, amb la metàfora, fent emergir allò més inconscient i no verbal.

El procediment, de manera molt resumida, és el següent:

  • Es posa a la disposició del pacient una caixa de sorra (en la seva forma tradicional solia ser una caixa de fusta, d’unes mides predeterminades i amb el fons pintat de blau; en l’actualitat el més probable és que sigui una pràctica caixa de plàstic d’aquelles de guardar coses sota el llit) omplerta de sorra, neta i filtrada. També es pot treballar amb sorra humida, que té altres propietats, i et permet cavar i fer formes.
  • Es mostra al pacient tot el conjunt de figuretes que té a la seva disposició, se li explica com estan ordenades, i tot el que hi pot trobar. Si la persona en algun moment necessita una figura o alguna cosa en concret que no tenim, pot demanar-ho i el terapeuta l’ajudarà a crear-ho.
  • Es convida a la persona a crear un món dins la caixa. Pot ser una proposta totalment oberta o més tancada (per exemple: crea un món pensant en quan ets a casa del pare, o crea un món pensant en quan ets a l’escola…). La única norma és no sortir de la caixa. Aquesta ens serveix d’element contenidor, ens ofereix un espai segur i no desborant on treballar, controlable, amb límits. El treball cal fer-lo amb el màxim silenci possible.
  • El terapeuta acompanya, en silenci, observant, la creació del món dins la caixa. Quan el pacient ha acabat, el convidem a que si vol, ens expliqui el món que ha creat i l’explorem conjuntament, utilitzant sempre els seus símbols i metàfores. No es tracta d’interpretar la seva creació o buscar-li significats forçats.