Dijous 8 de maig de 2020 iniciem:

Reptes per desintoxicar-nos de les pantalles i reactivar la creativitat, la imaginació i el joc – #detoxpantalla.

Probablement després de més de 50 dies de confinament a moltes cases els infants estan veient molta pantalla: videojocs, vídeos, pel·lícules, dibuixos, etc. Observem sovint que quan utilitzen molta pantalla:
– estan més irritables
– en general la capacitat d’atenció i concentració (amb tasques fora de la pantalla) disminueix
– com més la miren, més en volen (addicció)
– necessiten una estona de “desintoxicació” després de “consumir-la” durant la que es poden mostrar especialment irritables, avorrits, amb poques ganes de jugar i desmotivats.

Això passa perquè suposen una hiperestimulació pel cervell, que no està preparat per rebre tants estímuls alhora i tant ràpids i això fa que es posi en alerta i entri en estrés. Aquesta resposta inclou una segregació bioquímica que altera el desenvolupament i genera addicció perquè entra en un patró d’estímul-recompensa que inclou el “baixon” (que és l’estat que observem en els infants després d’haver estat davant la pantalla molta estona).

A nivell de desenvolupament se sap que els sistemes exposats a molta pantalla desenvolupen menys el còrtex, convertint-se així en molt menys eficients a nivell d’atenció, pensament i llenguatge o autocontrol de la conducta.

Per altra banda la pantalla suposa la immeditaesa: allò que vull ho aconsegueixo saltant-me el procés (per exemple una casa cal construir-la i a la realitat es necessiten varis mesos però a la pantalla ho vols i ho pots construir en menys d’un minut). Aquest fet està relacionat amb una tolerància més baixa a la frustració.

A més a més poden ser un “xumet digital” en el sentit de què calmen – perquè ens desconnecten de lo intern – les emocions i les angoixes i les distreuen; d’aquesta manera sovint no aprenem a gestionar-les, expressar-les o elaborar-les sinó a distreure’ns i a desconnectar-nos d’elles.

Per això proposem un repte detox a partir del qual anirem explicant algunes idees, eines o recursos que poden acompanyar i facilitar el procés.

DIA 1 repte #detoxpantalla: POSAR UN HORARI per a l’ús de pantalles si encara no ho heu fet. I si ja el teniu, reduir-lo i restringir-lo molt més.

Dia 2 repte #detoxpantalla: ACOMPANYAR I SOSTENIR AMB PRESÈNCIA.

Hem acotat horaris i restringit hores d’ús de pantalla. Pot ser observem la irritabilitat o el mal humor i molt sovint l’avorriment i la manca de motivació. Al llarg dels propers dies podrem veure algunes propostes concretes però des del nostre punt de vista el més important abans de res és acompanyar i sostenir amb presència aquesta reacció per tal de poder mantenir el límit i acompanyar-los en el trànsit emocional i el “baixon” que suposa el #detoxpantalla.

La PRESÈNCIA té a veure amb ser i estar amb els nostres fills a l’aquí i l’ara a nivell mental, físic i emocional (en la mesura del possible). No vol dir que haguem d’estar asseguts mirant-los, però si que vol dir habitar-nos, ser de debó en el nostre cos, en contacte amb les nostres emocions i pensament.

I per què és important ACOMPANYAR AMB PRESÈNCIA? doncs perquè des d’aquí brindem la sensació de SUPORT, de què ens ocupem d’ells amb amor i qualitat i està per les coses importants i pel què necessitin.

La majoria de pares estimem molt als nostres fills però veiem que no sempre els nens se senten tant estimats com realment ho són. Quan acompanyem amb presència és més fàcil que els hi arribi que som allà i que els ESTIMEM incondicionalment.

Quan un infant sent el SUPORT i l’AMOR INCONDICIONAL transmesos a través de la nostra presència percep un ENTORN SEGUR i aquí el sistema nerviós pot entrar en un estat de calma i regulació que li permet desplegar la curiositat, encendre la motivació i per tant desenvolupar-se de forma òptima.

SOSTENIR els moments d’avorriment i de desmotivació que segueixen després del consum de pantalles té a veure amb poder acompanyar-los des d’aquest lloc descrit; sostenir el límit i deixar-los estar en l’avorriment i la ràbia o les emocions que apareguin fins que, una vegada el cervell ja està desintoxicat, trobaran, segur, alguna motivació. Al llarg dels propers dies veurem què podem fer si els costa trobar-la.

I no vull acabar el post sense parlar d’AUTOCURA DE L’ADULT: a vegades no estem disponibles ni presents malgrat ens agradaria, i no podem acompanyar-los des d’aquí. Si és així ho podem acollir i comprometre’ns per tal d’augmentar la nostra disponibilitat sense jutjar-nos ni exigir-nos. Cuidem-nos per cuidar.

Dia 3: FACILITAR EL JOC

El títol és super ampli perquè així ho és el joc. De fet gairebé totes les expressions espontànies de l’infant són joc perquè és la seva forma natural i innata d’estar, ser i fer a la vida. No entrarem aquí a explicar la importància del joc en els infants, només direm que si és innat vol dir que és necessari pel desenvolupament òptim.

Per tal que aparegui això que és natural cal retirar lo artificial (limitar pantalles), sostenir l’avorriment o la desmotivació i, si, també, fer una certa preparació o cura de l’espai per tal que emergeixi el joc espontanti.

Algunes idees:

1. Reduir moltíssim el nombre de joguines que tenen a l’abast Podem fer rotació quan veiem que ja no utilitza algunes joguines i treure’n d’altres. Les que retirem no les deixem al seu abast.
2. Oferir allò que demanen: si veiem que estan interessants en les construccions els hi posem a l’abast, si estan amb la cuineta que tinguin utensilis per a jugar-hi, etc. EScoltem i observem per veure quina és la motivació o la necessitat i a partir d’aquí (en la mesura del possible) oferim la joguina o el material, i no al revés.
3. Ordenar: si cada cosa té el seu lloc l’infant de forma autònoma pot anar-ho a buscar (també facilita que ho pugui endreçar ell mateix) i a més a més quan pensa què vol fer si el què té a l’abast està ordenat ho pot planificar o decidir amb més facilitat. Hem observat moltes vegades que quan d’entrada hi ha caos, es dona menys joc. Pot passar que enmig del joc vagin treient coses i s’acabi fent un caos però serà enmig del jugar i no interferirà de la mateixa manera que si un nen/a ha de començar a jugar a un espai desordenat.
4. Cuidar el tipus de joguines que oferim: els materials i la bellesa. Tinguem present quin tipus d’estímuls volem oferir als nostres fills/es i amb aquest criteri decidim oferir-los joguines que no sobrestimulin el sisteman nerviós (pel què fa a sorolls, llums, habilitats automàtiques de la joguina, etc.)
5. Oferir objectes que permetin usos molt diversos o directament material desestrcturat que faciliti que el nen/a a partir de la seva imaginació evoqui en els objectes allò que desitgi i els utilitzi de forma creativa. Podem combinar materials desestructurats amb altres de joc simbòlic (per exemple oferir pots i sorra amb estris de cuina).

Nosaltres podem mostrar-nos disponibles i estar presents sense que sigui necessari (o com a mínim que no ho sigui sempre) estar allà al seu costat o jugar amb ells. És cert que si els costa començar a jugar podem estar més presents i propers però intervenir amb poques paraules i menys idees (no guiem el joc, l’acompanyem, l’observem) així no interferirem en la connexió amb el propi desig, motor de desenvolupament.

 

Dia 4: FACILITAR EL JOC a partir dels 7 o 8 anys

La proposta d’ahir serveix per sempre i per totes les edats. Però és veritat que els nens i nenes més grans, a partir dels 7 o 8 anys, no juguen de la mateixa manera i a vegades no amb la mateixa facilitat i naturalitat amb la que ho solen fer els més petits. És per això que avui faig una amplicació de la proposta més enfocada a com facilitar-lo a partir d’aquestes edats (i ho faig amb la col·laboració d’amigues i companyes que tenen fills i filles en aquesta franja d’edat)

Part de la funció del joc, des del meu punt de vista, és mantenir-nos connectats al plaer de viure, al poder del gaudi que és el motor de la motivació i la curiositat que empenyen el desenvolupament i l’aprenentatge. A vegades veig quan els nens es fan més grans deixen de jugar i desconnecten del gaudi, quedant en una mena de terra de ningú perquè ja no són petits i encara no són grans. En aquests moments les pantalles poden ser una tapadora d’aquest conflicte, aportant un plaer momentani però no reconncentant-los de debó amb aquest.

Per crear un ambient adequat per tal que emergeixi el plaer de jugar en aquestes edats podem:

1. Jugar amb ells a jocs de taula. La norma a partir d’aquest moment ja està integrada i poden gaudir dels jocs de regles i dels que suposen també un repte intel·lectual.
2. Facilitar/donar permís/animar/reforçar, … que facin coreografies, interessar-nos pel tiktok
3. Facilitar l’accés a la producció de música: cantant, fent karaoke, tocant algun instrument, etc.
4. Veure alguna pel·lícula plegats i preparar disfresses, maquillatge i/o perruqueria en relació a la temàtica de la pel·lícula o l’època.
5. Cuinar i altres feines de la casa que les puguin viure com una col·laboració motivadora més que com una obligació.
6. Proposor/facilitar l’accés a llibres que puguin ser del seu interès.
7. Deixar a l’abast tot tipus de materials per desenvolupar la creativitat: pintura, retoladors de diferents tipus, fang, material per a reciclar, etc. (demà veurem com facilitar la creativitat).

 

Dia 5: ESTIMULAR LA CREATIVITAT
 
La CREATIVITAT té a veure amb el desenvolupament d’idees noves i originals. Així està relacionada amb el fet d’explorar, d’experimentar i expressar lo propi i també amb la LLIBERTAT de permetre’s aquesta exploració i expressió. Per tant té poc a veure amb fer manualitats o produir quelcom concret (i també està mooolt bé fer-ho i molts infants ho gaudeixen molt, simplement són coses diferents).
 
Quan parlem d’estimular la creativitat, doncs, ens referim a fer un acompanyament i preparar un espai que permeti que emergeixin les idees espontànies i originals de cada un. Ho podem facilitar, proposar o estimular des de propostes tant diverses com: fang, argila, plastilina i altres masses, pintures, material per reciclar, material vari per dibuixar, música, dansa, … El més rellevant no és el què oferim sinó com ho fem i com ho acompanyem. Algunes idees:
 
1. Acompanyem sense expectatives ni objectius.
2. No intervenim, no preguntem què han fet ni què han pensat al fer-ho, no ho jutgem.
Així deixem que crein lliurement, sense inhibicions.
3. La nostra posició és d’obertura i generem un espai d’acolliment del què emergeixi i de seguretat per tal que es pugui explorar traspassant límits propis, més enllà del què una pensa que és capaç de fer, en un acte de deixar fluïr, una expressió desinhibida.
4. Ens situem en un lloc d’assistent i no d’ensenyant (aportació d’Arno Stern): ens posem a l’altura i al servei de l’infant, oferim el què necessita o demana, sense mostrar el camí.
5. Ser exemple: deixar-nos crear, viure de manera creativa!
 
És un repte reeducar-nos per acompanyar els infants des d’aquí i és un gran regal observar-los creatius. Si teniu ganes d’investigar més podeu buscar el treball d’Arno Stern i l’educació creadora. Tanco amb una frase seva: “es importante, para su equilibrio, que la persona tenga la posibilidad de escapar a la vigilancia de su razón para entregarse a un acto no intencional”. I això és el què perseguim, crear com a acte de llibertat més enllà del què sabem i ens expliquem de nosaltres mateixes i dels nostres fills.

Dia 6: SORTIR A LA NATURALESA

He fet uns posts molt llargs explicant alternatives a les pantalles i el procés de desintoxicació d’aquestes. Avui el post serà molt curt perquè crec que tots plegats amb el confinament hem comprovat que quan sortim a la naturalesa, tooot és millor: és bo pel cos, pel moviment, per l’humor, per l’estat d’ànim, per la bellesa que ens envolta, per la calma, …

Sigui quina sigui la pregunta, la naturalesa sempre és la resposta.

Sortim. Respirem. Vivim