Les altes capacitats són una manera de viure. No fan referència només a una capacitat cognitiva superior a la mitjana, que també, però el perfil d’altes capacitats va molt més enllà d’això essent una forma particular de fer, ser, estar i sentir. És difícil de definir amb termes molt concrets perquè a la vegada que l’afirmació anterior és certa, també ho és el fet que el perfil d’alta capacitat inclou i engloba personalitats i característiques especifiques que poden ser molt i molt diverses.
Per això aquest article l’hem fet a quatre mans i amb moltes veus. Dono les gràcies a les mares que heu respost les preguntes que us feia per tal d’escriure aquest petit article i agrairem igualment a qui el llegeixi els comentaris o suggerències que hi vulgueu afegir.
En els següents paràgrafs desenvolupament el què hem observat i farem algunes recomanacions en relació a tres temes: la gestió de la informació sobre el virus, la gestió emocional de la situació i la demanda i la necessitat d’activitat i estímul intel·lectual.
- La gestió de la informació
En general els infants amb altes capacitats els hi agrada estar molt ben informats del què passa, volen molta informació i amb molt de detall perquè els hi interessa i perquè necessiten entendre-ho. Per altra banda són nens i sabem que sovint la capacitat d’entendre no es correspon amb la capacitat de gestionar emocionalment el que sí que poden processar cognitivament. Com a pares a vegades veure actituds molt madures en els nostres fills ens fa oblidar que estem parlant amb nens petits. Cal recordar que sovint hi ha una disincronia entre el desenvolupament intel·lectual i l’emocional i per això cal plantejar-nos quina informació donem i a quina tenen accés.
Per acompanyar-los en aquest tema és bo que fem de filtre de la informació que els hi arriba, sense amagar-los la veritat, simplement de la mateixa manera que filtrem certs programes o pel·lícules és bo fer-ho en relació a la informació del virus: filtrar la informació que pugui magnificar els fets o els mitjans sensacionalistes. La idea és satisfer la necessitat d’informació sense crear neguit.
Sabem i veiem que els nens i nenes amb altes capacitats presenten una activitat mental molt intensa al llarg de tot el dia i és bo ajudar-los a canalitzar aquesta activitat i, com diem a vegada amb algunes famílies, “ensenyar-los a pensar bé” ja que de pensar ja ho fan, i molt! En aquest sentit és bo restringir l’accés a la informació per evitar la rumiació: podem restringir les estones dedicades al coronavirus (per comentar-ho, parlar-ne o a obtenir-ne informació), donant espai a altres temes d’actualitat i obrir-nos a la vida més enllà del covid. En la mateixa línia recomanem donar espai al positivisme afavorint l’estar a l’aquí i l’ara i recordant que és una situació temporal, que tenim una casa amb llum, aigua, menjar, que estem junts i veure tot el què si que podem fer malgrat la situació excepcional.
- La gestió de les emocions
Aquí és on observem més diversitat en les respostes emocionals ja que depenen molt de com era el nen o nena abans del confinament, evidentment, de com solia gestionar les emocions, de quina estructura familiar té i com són els vincles i de la situació concreta que viu durant el confinament (no és el mateix tenir els dos pares a casa disponibles, que tenir-ne només un i que a més ha de fer teletreball, o que tenir progenitors que es dediquen a la sanitat i surten a treballar amb tot el què suposa).
En general els infants amb perfil d’alta capacitat són molt sensibles i poden alterar-se bastant amb estímuls que potser per un altre nen o nena passin gairebé desapercebuts. Així sovint poden adonar-se de la por o la preocupació dels adults si és que n’hi ha o poden alterar-se per estímuls tàctils o auditius, per exemple, que per un altre poden ser gairebé imperceptibles.
Recomanem acollir el què sigui que es presenti, sigui per un tema d’alta sensibilitat o bé sigui per la pròpia gestió de les emocions del dia a dia en una situació d’excepcionalitat com la que vivim. Acollir les emocions que presenten és donar-hi espai, validar-les i acompanyar-les amb la presència, contacte físic i/o ocular, o també amb algunes paraules. I ajudar-los a identificar les emocions que senten per poder-hi posar nom i expressar-les. Si poden entendre què senten i què els passa els és més fàcil de gestionar-ho.
Les activitats creatives poden ser una bona via de canalització de lo emocional i segons com les proposem poden satisfer les dues necessitats a la vegada: la més competencial i d’estímul i repte cognitiu i l’emocional.
Per altra banda, precisament per aquesta intensa activitat mental observem la necessitat d’equilibrar la ment i el cos. És important que facin activitats més físiques i ara que poden sortir aprofitar-ho. A vegades s’observa resistència a sortir perquè no hi ha una cosa concreta a fer o una motivació per a fer-ho. Es pot motivar la sortida fent alguna proposta que ofereixi aquesta finalitat: fotografiar racons del poble o la ciutat, o bé la natura que ha florit recentment, fer una llista dels animals/insectes que es van trobant, un mapa amb la ruta que fareu, etc.
Abans d’anar a dormir i per tal de d’afavorir aquest equilibri cos –ment, baixar l’activitat mental i afavorir el vincle podem fer un massatge a l’esquena o als peus.
- Recursos per a satisfer la inquietud i la demanda
En general observem la necessitat de fer bastantes coses solen tenir moltes idees i ganes de dur molts projectes a terme. A vegades se senten frustrats perquè la seva capacitat manual o els recursos que tenen a l’abast no els permeten completar o dur a terme allò que mentalment si que són capaços d’imaginar.
Podem ajudar-los a gestionar aquesta motivació i la necessitat de fer moltes coses ordenant tot allò que diuen que volen fer. Per exemple escrivint una llista de tot el què van pensant que volen fer i acompanyant-los en la mesura del possible a què completin una cosa abans de començar-ne una altra (encara que no és imprescindible però si que els pot ajudar a ordenar-se mentalment i trobar la satisfacció que dóna la feina feta i completada, l’objectiu assolit vs la frustració de tenir moltes idees i no consumar-ne cap).
Podem ajudar-los a executar o fer-los propostes de projectes que combinin creativitat, competències bàsiques i temes que els motivin, per exemple si els agrada la màgia, poden crear un espectacle des de l’inici: posant una data d’execució podran estructurar-se el temps i les tasques, hi haurà recerca d’informació, lectura, escriptura i estructuració del temps per fer un guió (els podem dir que l’espectacle no put superar un temps determinat) activitats plàstiques per crear els materials que utilitzaran a l’espectacle, expressió oral que practicaran mentre assagen i inclús incloure treball d’audiovisuals posant musica a l’espectacle i/o gravant-lo. I el mateix es pot fer amb un concurs de cuina, o qualsevol activitat que els sigui d’interès.
Per tal de regular l’activitat i també per no haver d’estar tot el dia al servei de les seves necessitats i les seves idees (que podria ser molt esgotador – o encara més de l’habitual!-) podem fer una llista d’activitats per tal que siguin autosuficients durant el temps lliure, és a dir, escriure propostes de coses que poden fer sense la nostra ajuda i així quan no estem disponibles tenen un punt de partida.
Pel què fa a les pantalles evidentment és necessari regular-ne l’ús. I podem oferir-los pel·lícules amb contingut social que afavoreixin el debat i la reflexió.
Pel què fa les tasques de l’escola observem que hi ha diversitat (perquè per exemple els perfils acadèmics gaudeixen molt fent-les!) però en general veiem que prefereixen treballar temes que els motivin (motivació interna) i no tant les proposades per l’escola si no els desperten el seu interès. Observem que l’aprenentatge autònom i autogestionat a molts d’ells els agrada més que el més pautat i dirigit i quan fan el què els interessa i ho poden fer a la seva manera solen mostrar una elevada capacitat de concentració, treball i dedicació. Si a més les tasques que proposen o els proposem tenen un sentit social, és a dir allò que fan tindrà una repercussió en la millora de la vida de les persones, encara solen ser més estimulants (fent referència al què Catherine l’Ecuyer anomena motivació transcendental i que té a veure amb el sentit d’allò que fem; el per a què ho fem).
Si veiem que els costa fer front a les activitats acadèmiques reglades podem parlar amb els tutors i informar-los de tot el què si que estan fent per la seva banda i que els brinda un enorme aprenentatge competencial. És important no afegir pressió a la vida familiar i la conversa amb els tutors pot facilitar-ho.
Per últim ens agradaria fer referència a què són dies que suposen molt de repte a totes les famílies perquè tenim els nostres fills 24 hores al dia a casa i ja hem vist que quan tenim un perfil d’alta capacitat el repte pot ser encara major. Així que no volem acabar l’escrit sense fer referència a la necessitat d’autocura de l’adult: cal oferir-nos espais propis, moments de calma sense haver de satisfer constantment la seva necessitat o demanda (que a vegades és realment alta). Per tant recomanem donar-nos espais d’autocura per poder estar disponibles la resta del temps i també gestionar la culpa, si en sorgeix, de no atendre’ls tota l’estona o en la intensitat i mesura que demanen.
