Darrerament hem sortit de l’espai de treball (presencial i també virtualment) per a parlar de mòbils, xarxes i pantalles en general. Ho fem partint de la base de posar les relacions familiars i la convivència al centre i com a punt de partida per a treballar la gestió de les TIC amb els nostres fills.
Les darreres propostes les hem desenvolupat entorn al tema d’adolescència i pantalles. Sabem que els adolescents ja gaudeixen d’autonomia i criteri propi en molts aspectes i malgrat això segueixen necessitant (o ho necessiten més que mai!) el nostre acompanyament, guia i que tinguem cura d’ells perquè encara no tenen la maduresa suficient per a fer-ho sols.
Sembla que a les famílies la cura hi ha de ser garantida com un deure i com un dret però sovint no és així i el què trobem per una banda són adults que deixen de limitar i/o supervisar els fills perquè consideren que “ja són grans” o, per altra banda, adults que són gairebé esclaus dels seus fills, a qui porten amunt i avall, els compren tot allò que demanen i els hi posen el plat a taula.
Per garantir que hi hagi la cura necessària i que a la vegada aquesta no es converteixi en un dret adquirit i en una relació desquilibrada cal que els adults tinguin present l’AUTOCURA. Sense aquesta és difícil cuidar sense desgastar-se massa. Així l’autocura ofereix per una banda l’oportunitat de nutrir-se per nutrir i per altra banda emergeix com a model i referent pel fill que veu com els seus pares s’ofereixen i es proporcionen allò que necessiten per estar bé o el millor possible.
Cuidar-se per cuidar sembla un tòpic o quelcom ja molt sabut però sovint a les famílies observem que els espais d’autocura dels adults queden obviats i aleshores es queden en situacions de fatiga i fragilitat que no els permet respondre a les demandes pròpies de la criança d’una/a adolescent.
A més de l’autocura és important també buscar i proporcionar-se un bon SUPORT per estar en millors condicions per a fer de suport i recolzament pels propis fills.
Els adolescents, malgrat que la majoria d’ells aparentment ni valoren ni busquen ni volen el què els ofereix la família a casa, sí que segueixen necessitant uns adults disponibles (per quan vulguin o puguin escoltar-los) i una llar càlida, segura, un lloc on la comunicació sigui oberta i clara; on se’ls hi posin límits amb els que puguin rebelar-se i fer oposició. L’adolescent necessita una família, uns adults de referència, que a la vegada que el limiten, l’entenguin i que s’interessin realment per les seves opinions i experiències, des d’una escolta activa i genuïna.
Pot sonar com un ideal però el què proposem precisament és l’oportunitat de construir relacions sanes partint d’uns adults que a la vegada que miren i atenen els fills, es miren i s’atenen a ells mateixos incloent i gestionant, evidentment, la pròpia història, les dificultats i els conflictes.
Si ens trobem amb un adolescent a casa i sentim que no hem pogut crear aquest espai de seguretat podem començar a focalitzar-nos primer en nosaltres (els adults), buscant espais i/o activitats d’autocura i algun tipus de suport (de la parella, d’un altre familiar, d’alguna amistat o bé professional).
Amb aquesta base i mentre l’anem construint i reconstruint, podem començar a abordar els diferents temes i problemàtiques propis de l’adolescència.
Així ho fem aquests dies a l’Espai Jove de Vilobí i pròximament a altres espais, agraïdes de poder pensar i reflexionar plegades tots aquests aspectes.
